Entrevistem Adrià Baqués, el director general de l’escola de formació tecnològica Ironhack, a la seu de Barcelona. És responsable de les operacions que tenen lloc dins del campus de la Ciutat Comtal i del flux de comunicació entre els estudiants i l’equip docent. A més, col·labora amb altres centres d’Ironhack en la gestió de les classes pràctiques i el contingut en línia que recentment estan estenent a tots els seus centres.
La COVID-19 replanteja els pilars de l’educació tradicional en tots els nivells. Com ha estat el procés d’adaptar-vos a la nova realitat? En quins aspectes us ha ajudat el vostre ADN digital?
Tot i que disposàvem de modalitats d’ensenyament virtual, a Ironhack érem molt ben valorats perquè oferíem una escola 100 % presencial d’alta qualitat. Certament, quan va esclatar la pandèmia, vam haver de ser àgils i reconduir els nostres serveis, sense perdre la qualitat i la confiança, cap a un model en remot.
Abans, les nostres classes eren sempre en directe, amb un professor 24 h; actualment, aquesta manera d’ensenyar no ha canviat en cap moment, és a dir, tot i estar en remot, tenim el professor impartint classes ininterrompudament, gràcies al format d’aula virtual. El procés és senzill: gravem la lliçó i la compartim en l’entorn de núvol dels nostres servidors. Així, els alumnes poden accedir al contingut quan ho desitgin.
D’altra banda, un avantatge enfront del model d’educació tradicional d’altres escoles és aquest «ADN digital» que ja teníem des del principi. Els nostres docents procedeixen de l’àmbit digital i tecnològic, per la qual cosa han tingut menys complicacions i una actitud més positiva a l’hora d’incloure eines virtuals a les seves classes.
En aquest sentit, l’entorn de núvol és una eina indispensable per al vostre negoci. Com us ha ajudat aquesta eina digital a escalar ràpidament i a estendre els vostres serveis a alumnes nous?
L’entorn de núvol emmagatzema gran quantitat de continguts, n’agilitza el consum i dona una llibertat d’accés total en temps real.
El nostre èxit rau, de fet, en una estructura que se sustenta en el núvol. Sense aquest potencial, l’adaptació hauria estat lenta, costosa i, molt possiblement, molt complicada en servidors tradicionals, per l’enorme quantitat de dades pesades que hi hem d’emmagatzemar. El núvol desa amb eficiència les centenars d’hores de classes que produïm, de totes les matèries del pla d’estudis i dels professors de tots els nostres centres, i ens permet recuperar-les i compartir-les àgilment en temps real.
Explica’ns més en detall el procés d’adaptació a l’educació 100 % en línia, especialment el feedback dels estudiants més acostumats a l’ensenyament presencial.
El nostre objectiu bàsic era aconseguir replicar el que l’estudiant vivia dins d’una aula presencial en un entorn digital, i ho hem aconseguit: els grups de treball han migrat a sales d’estudi grupal virtuals, on poden treballar en comú; eines físiques d’aprenentatge del dia a dia, com són les notes de paper adhesives, les hem substituït per aplicacions digitals també molt pràctiques; i l’assistència del professor, que abans anava a l’ordinador, al costat de l’alumne, per ajudar-lo a programar un codi o altres tasques molt tangibles, la mantenim, però establint connexions d’assistència en remot. D’aquesta manera, els docents poden accedir a l’ordinador de l’alumne en directe i guiar-lo a través de la pantalla.
No obstant això, l’acollida inicial entre l’alumnat va ser molt reticent. Òbviament, s’havien matriculat per rebre formació presencial, i les matèries que estudien tenen un fort component pràctic a les aules físiques. El confinament els va obligar a quedar-se a casa, i no tots disposaven d’un ambient d’estudi acollidor: mala connexió a internet, soroll a casa, escassa concentració, entre d’altres. Per pal·liar aquests efectes externs que no podíem controlar, vam introduir certs canvis en la nostra metodologia; per exemple, les classes en directe les vam adaptar a sessions més curtes, amb intervals de descans i més suport per part del professorat. A poc a poc, hem aconseguit recuperar la confiança dels estudiants.
Quines oportunitats de negoci heu generat gràcies a treballar en un entorn de núvol?
L’entorn de núvol ha permès emmagatzemar una gran quantitat de dades.
Abans de les exigències de la COVID-19, gran part de l’alumnat que s’acollia al nostre ensenyament presencial residia prop dels campus o es podia permetre viatjar. Mitjançant l’evolució al pla d’estudis virtual i la llibertat d’accés al material didàctic que ens ofereix l’entorn de núvol, hem estat capaços de captar més usuaris no només a escala local o nacional, sinó especialment internacional, gràcies al fet que prestem servei en diferents zones horàries i en diferents idiomes.
Quin és el repte més gran que heu hagut de superar en aquesta remodelació de producte que, alhora, és l’essència del vostre negoci?
El repte principal ha estat emocional, de confiança. Som un centre d’educació intensiva; abans els alumnes passaven moltes hores junts a les instal·lacions, convivint amb els companys i professors. Què passaria amb aquest vincle humà en un context de distanciament social va ser el primer dubte que vam tenir sobre la taula. Vam haver de fer molt d’èmfasi a convèncer els estudiants que, mitjançant una educació remota, el tracte i l’assistència docent serien iguals que en les classes cara a cara. Bàsicament, que el seu rendiment acadèmic no en sortiria perjudicat.
Com veus el futur de la formació? El model 100 % en línia ha arribat per substituir la formació tradicional? O l’educació serà híbrida?
Pronosticar una cosa tan transcendental en la nostra societat no és senzill, ja que hi intervenen molts factors culturals, socioeconòmics i tecnològics que no podem controlar des dels centres docents. Al meu entendre, penso que conviuran totes dues.
L’educació remota agafarà molt de pes, igual que està passant amb el teletreball. Molts usuaris han vist en aquests mesos que el rendiment és el mateix, o fins i tot de vegades millor, gràcies a la flexibilitat de poder disposar del contingut didàctic en suports en núvol. Això no vol dir que la formació presencial desapareixerà; continua sent un servei que una part considerable d’usuaris, per la seva situació personal, seguiran demanant en la mesura que sigui possible.
Què recomanaries a algú que està pensant a especialitzar-se en informàtica en núvol?
Els entorns en núvol, en el futur i en el present, s’estan convertint en negocis estratègics per a molts sectors. El motiu és clar: la seva capacitat de resposta, l’”ara ho vull, ara no ho vull” que atorga als usuaris, i l’optimització de costos i agilitat de resposta que dona a les empreses.
Fa anys, menys dels que imaginem, la nostra societat no generava l’increïble volum de dades amb què treballa ara. Les companyies actuals són capaces de recol·lectar més dades per oferir millors serveis i, òbviament, han de poder disposar no només de les eines digitals més potents, com el núvol, sinó també de professionals digitals amb un talent elevat i visió de futur que sàpiguen esprémer al màxim les seves possibilitats. Treballar i pensar com en el passat ja no és assumible, ni per temps ni per costos.